· Equip de The AI Web Factory
El que decideix la teva web en els primers tres segons
La confiança es juga abans que ningú llegeixi res. Què mira primer l'ull, què l'espanta i per què el disseny d'una web és sobretot una qüestió d'ordre.
Hi ha un experiment antic i força conegut a l’ofici: s’ensenya una web mig segon i es pregunta si inspira confiança. Les respostes donades en mig segon coincideixen gairebé sempre amb les que dona la mateixa gent després de navegar-hi una estona.
Dit d’una altra manera: la decisió es pren abans de llegir. I després es justifica amb raons.
Això no vol dir que s’hagin de fer webs boniques i prou. Vol dir que cal entendre què mira l’ull en aquest mig segon, perquè no és el que la majoria es pensa.
El primer que es veu no és el logotip
És la taca. L’ull rep una distribució de clars i foscos abans de reconèixer cap forma. Si aquesta taca està ordenada, el cervell abaixa la guàrdia. Si està remenada, es posa en alerta.
Per això una web amb molt d’espai en blanc i tres elements transmet més serietat que una amb quinze coses demanant atenció. No és minimalisme per moda: és que el desordre visual costa esforç i l’esforç no agrada.
La prova casolana és aclucar els ulls fins que la pantalla es torni borrosa. Si el que queda és un bloc gran a dalt, un títol llegible i un botó que destaca, vas bé. Si queda una sopa grisa, hi ha feina.
La mida del text, que gairebé sempre es queda curta
Un cos de 14 píxels era normal fa deu anys. Avui es llegeix malament, sobretot a partir dels quaranta-cinc anys, que és l’edat de bona part de qui contracta serveis.
Nosaltres no baixem de 16 píxels al cos i pugem a 18 a les pàgines amb molt de text. I l’amplada de la columna no passa d’uns 70 caràcters: quan una línia és més llarga, l’ull es perd en tornar al principi de la següent i cal rellegir.
Això no és opinió, es mesura en proves de lectura des dels anys setanta, quan es feien amb paper.
El contrast no és un detall d’accessibilitat
Se sol presentar com una cosa que es fa per a les persones amb problemes de visió. Ho és i ja seria motiu suficient. Però també és el que decideix si la teva web es llegeix en un mòbil al sol.
La norma demana una relació de contrast de 4,5 a 1 entre el text i el fons. El gris clar sobre blanc que tant es veu, aquell que queda tan elegant a la pantalla del dissenyador, sol quedar-se en 2,8 a 1. Al carrer, al migdia, és invisible.
Hi ha eines gratuïtes per comprovar-ho en trenta segons. El més estrany és que gairebé ningú no ho faci.
El botó ha de semblar un botó
Durant uns anys es va posar de moda treure’ls el relleu, el color i fins i tot la vora. Quedava modern. I la gent va deixar de prémer-los.
Un botó necessita tres coses: un color que no aparegui enlloc més de la pàgina, prou mida per al polze (uns 44 píxels d’alçada com a mínim) i un text que digui què passa quan el prems. «Demanar pressupost» funciona. «Enviar» és tebi. «Més informació» no diu res.
I un per pantalla. Si hi ha tres botons igual de cridaners, no n’hi ha cap.
La tipografia diu més del que sembla
No per la forma de les lletres, que gairebé ningú no distingeix, sinó per la coherència. Dues famílies com a màxim. Tres pesos com a màxim. Si en una mateixa pàgina hi ha cinc mides de títol diferents, el lector deixa de saber què és important.
Nosaltres fem servir una sola família en gairebé tots els projectes i no passem del pes 600 per als títols. El 700 i el 800 es veuen matussers en pantalla i carreguen més.
On falla el disseny car
Hem auditat webs que van costar força diners i fallaven en coses barates. Un menú que al mòbil tapava el contingut. Un formulari de contacte amb nou camps obligatoris. Una portada preciosa que trigava sis segons a aparèixer perquè duia un vídeo de 40 MB sense comprimir.
El patró es repeteix: es va cuidar el que es veu a la presentació al client i no el que passa quan hi entra una persona amb un mòbil de fa quatre anys i una cobertura justeta. Que és la situació normal.
L’ordre que seguim nosaltres
Primer, que es llegeixi: mida, contrast, amplada de columna. Després, que s’entengui: què ofereixes, a qui, com et contacten. Després, que carregui ràpid. I al final, el que és bonic.
Sembla al revés de com es fa habitualment i ho és a propòsit. Una web lletja que funciona es pot embellir. Una web preciosa que no es llegeix s’ha de refer.
Si tens dubtes sobre la teva, fes la prova d’aclucar els ulls. I si vols una segona opinió, escriu-nos.
Comentaris
Per comentar has d'entrar amb un compte. No publiquem el teu correu.
En entrar es desen el teu nom i la teva imatge de perfil al costat del comentari. El pots esborrar quan vulguis. Ho expliquem a lapolítica de privacitat.
