· Equip de The AI Web Factory
Escriure perquè et trobin sense escriure per a Google
Quin contingut porta clients a una pime, per què els articles genèrics no serveixen i com treure temes del que ja fas cada dia.
Gairebé tots els blogs d’empresa espanyols s’assemblen. Quatre articles el primer mes, títols de l’estil «La importància de tenir presència en línia» i després silenci durant dos anys.
El problema no és la freqüència. És que aquests quatre articles no els buscava ningú.
El que la gent escriu de veritat a Google
Ningú no busca «la importància de la presència en línia». Ho busquen els qui escriuen blogs sobre la importància de la presència en línia.
El que la gent escriu és més lleig i més concret: «quant costa canviar la corretja de distribució d’un León», «m’han posat una multa pel tacògraf i no l’entenc», «què poso a l’avís legal si soc autònom».
Fixa’t en el patró. Són preguntes d’algú amb un problema al davant i pressa per resoldre’l. Qui busca així és molt més a prop de contractar que qui llegeix un article sobre tendències.
El contingut que funciona per a una pime
El que ja expliques per telèfon. Si hi ha una pregunta que et fan tres vegades per setmana, aquesta pregunta és un article. Tu ja tens la resposta i la dones gratis cada dia pel mòbil. Escrita una vegada, treballa sola.
El que costa alguna cosa. Els preus són el contingut que porta més visites i el que gairebé ningú no publica, per por de la competència. La competència ja sap el que cobres. Qui no ho sap és el client, que busca precisament això i se’n va a la web que l’hi digui.
Els casos reals, amb números. «Vam reparar una caixa de canvis d’un Scania R450 amb 740.000 km: què va fallar, què va costar i quant vam trigar» val més que deu articles sobre la importància del manteniment. Demana permís al client, canvia el que calgui, però mantén les xifres.
El que has fet malament. És el que menys s’escriu i el que més confiança dona. En aquest mateix blog hem explicat que la nostra pròpia web tenia catorze pàgines que servien la descripció d’una plantilla de demostració, en castellà fins i tot a la versió anglesa. Ho podríem haver callat. Explicar-ho diu més de com treballem que qualsevol frase sobre el nostre compromís amb la qualitat.
El que no funciona, per molt que es vengui
Els articles escrits per col·locar una paraula clau. Es reconeixen perquè la mateixa expressió surt quinze vegades i l’última frase de cada paràgraf no diu res.
Les llistes de «els deu millors». N’hi ha cent d’iguals i la teva ha arribat l’última.
Publicar cada dia contingut fluix. És pitjor que publicar poc: dilueix el que és bo i dona feina a canvi de res.
I copiar articles d’altres amb un retoc. A banda del que és evident, Google ho detecta i la pàgina que copia no guanya mai l’original.
D’on treure temes quan no se t’acut cap
Mira l’historial de trucades de la setmana passada i apunta les preguntes que et van fer. Aquí hi ha sis mesos de blog.
Mira els correus de pressupost i fixa’t en què et demanen que aclareixis. Cada aclariment és un article.
I busca a Google el teu propi sector amb un «com» o un «quant» al davant. Els suggeriments que surten mentre escrius són, literalment, el que la gent està buscant.
Quant cal escriure
El que calgui per respondre bé la pregunta. Si es contesta en quatre-centes paraules, quatre-centes.
Dit això, a la pràctica els articles que resolen alguna cosa de debò solen passar de les mil, perquè una resposta completa necessita el context, el detall i els casos estranys. El que no serveix és inflar un text curt amb farciment per arribar a una xifra: es nota en llegir-lo i el que mesura Google és si qui hi va entrar s’hi va quedar.
La freqüència realista
Una entrada al mes sostinguda durant dos anys són vint-i-quatre articles que continuen portant visites cada dia. Vuit articles al gener i res més són vuit articles morts.
Nosaltres publiquem una vegada al mes. Ho vam dir a la primera entrada d’aquest blog, al gener i aquesta és la desena. Era fàcil prometre-ho i el difícil és l’entrada número trenta, quan ja no hi ha novetat.
Un advertiment sobre la IA
Es pot escriure un article sencer amb intel·ligència artificial en trenta segons. Ho hem provat, treballem amb aquestes eines cada dia i són bones per a moltes coses.
Per a això no, si es fan servir soles. El que en surt és correcte, està ben redactat i no diu res que no fos ja en cent articles més. Li falta l’única cosa que et diferencia: el cas concret que vas viure, la xifra que vas mesurar, l’error que vas cometre.
La IA serveix per ordenar el que ja saps, per corregir-te i per treure’t la por a la pàgina en blanc. El material l’has de posar tu, perquè és l’únic que no té ningú més.
Si vols que t’ajudem a muntar el blog de la teva web, o a decidir si te n’hi cal un, escriu-nos.
Comentaris
Per comentar has d'entrar amb un compte. No publiquem el teu correu.
En entrar es desen el teu nom i la teva imatge de perfil al costat del comentari. El pots esborrar quan vulguis. Ho expliquem a lapolítica de privacitat.
