· Equip de The AI Web Factory

L'avís legal que ningú no llegeix fins que importa

Què obliga a posar la llei espanyola en una web, per què l'article 10 de la LSSI és un argument de venda millor del que sembla i l'error de copiar-lo d'un altre lloc.

Les pàgines legals es fan sempre al final, amb pressa i copiades. És comprensible: ningú no munta una web amb il·lusió per redactar la seva política de galetes. Però és una de les poques parts del lloc on hi ha una norma que diu, amb noms i cognoms, què hi ha d’haver.

I resulta que aquesta norma, ben utilitzada, ven.

El que demana la llei, literalment

L’article 10.1 de la Llei 34/2002, de serveis de la societat de la informació (LSSI), obliga que qualsevol persona pugui accedir «de forma permanent, fàcil, directa i gratuïta» a unes dades concretes. Aquesta redacció és vigent des de l’11 de maig de 2014.

El que s’ha de poder trobar:

  • El nom o la raó social i el domicili.
  • Una adreça de correu electrònic i qualsevol altra dada que permeti una comunicació directa i efectiva.
  • Les dades d’inscripció al Registre Mercantil, quan n’hi hagi.
  • El número d’identificació fiscal.
  • Si es donen preus, si inclouen impostos i les despeses d’enviament.

Fins aquí, el que tothom més o menys sap. L’interessant ve a la lletra d).

La lletra que gairebé ningú no aprofita

Si exerceixes una professió regulada, el mateix article demana quatre coses més: el col·legi professional al qual pertanys i el teu número de col·legiat, el títol acadèmic oficial que tens, el país on es va expedir i les normes professionals que t’apliquen, amb els mitjans per consultar-les.

Torna-ho a llegir pensant com a client i no com a obligat.

Un perit, un advocat, un arquitecte tècnic o un fisioterapeuta que publica el seu número de col·legiat lliura una credencial que qualsevol pot comprovar en un registre públic, gratis, en trenta segons. La seva competència, a la mateixa pàgina de serveis, posa «més de quinze anys d’experiència» i no es pot verificar.

A les webs del grup ho fem així. A Perito Camión hi consta el número d’associat d’ASPEJURE, amb l’enllaç a la fitxa pública de l’associació. Qui desconfiï, que hi cliqui. És més persuasiu que qualsevol adjectiu.

Per què això decideix vendes

Pensa en com decideix algú que no et coneix. Entra, li agrada el que veu i abans d’escriure’t fa una comprovació ràpida: busca qui hi ha al darrere. Si troba una empresa amb nom, domicili, CIF i un responsable identificable, continua. Si troba un avís legal amb el nom d’una altra empresa a dins, perquè es va copiar i no es va revisar, se’n va. I no t’escriu per dir-te per què.

Aquest segon cas és més freqüent del que sembla. Apareix en gairebé una de cada tres auditories que fem de webs alienes.

Les tres pàgines i què va a cadascuna

L’avís legal diu qui ets, com contactar amb tu i en quines condicions s’utilitza la web. És el que cobreix l’article 10.

La política de privacitat diu quines dades reculls, per a què, amb quina base legal, quant de temps les guardes i a qui les cedeixes. Si tens un formulari de contacte, reculls dades personals encara que només sigui un correu. I qui te les dona té dret a veure-les, corregir-les i demanar que les esborris. Això s’ha d’escriure i s’ha de poder complir: si algú t’ho demana per correu demà, has de saber on són les seves dades.

La política de galetes diu quines galetes poses, de qui són i per a què. Amb un avís on rebutjar sigui tan fàcil com acceptar. Un bàner amb «Acceptar-ho tot» en un botó gran de color i «Configurar» en un enllaç gris de vuit píxels no compleix, per molt que sigui el que es veu a tot arreu. I no es pot carregar res abans que la persona decideixi: si la teva analítica ja ha arrencat quan apareix el bàner, el bàner és decoratiu.

Els dos errors que veiem més

Copiar les pàgines legals d’una altra web. Es detecta en un minut i deixa dos forats: diu coses que no fas i calla coses que sí que fas. Si tens un xat i la política copiada no l’esmenta, estàs tractant dades que no has declarat.

Escriure-les una vegada i no tornar-les a mirar. Afegeixes un formulari, canvies de proveïdor de correu, poses un píxel de publicitat per a una campanya de Nadal. Cadascun d’aquests canvis hauria de tocar la política de privacitat. Gairebé cap no la toca.

Com ho fem aquí

Tota web que surt d’aquesta casa porta les seves pàgines legals escrites per a aquella empresa, amb les seves dades reals i amb el detall de la professió regulada quan n’hi ha. El consentiment de galetes és de veritat: rebutjar és al mateix nivell que acceptar i no es carrega res abans de la resposta.

Van enllaçades des del peu de totes les pàgines, que és on les busca qui les busca. Porten noindex, perquè no són contingut que hagi de competir a Google.

Una comprovació de deu segons

Obre la teva web al mòbil i busca el teu CIF. Si trigues més de deu segons a trobar-lo, no compleixes l’article 10. I el que és pitjor: tampoc no compleixes amb qui dubta si trucar-te.

Si vols que ho revisem, escriu-nos.

Aquesta entrada és informativa i no substitueix l’assessorament d’un professional. La cita és de l’article 10.1 de la Llei 34/2002, d’11 de juliol, consultat al text consolidat del BOE.

#legal#confianca#rgpd#pimes

← Torna al blog

Comentaris